• Càmera posterior

Són de més qualitat i fins i tot alguns aparell porten dues, que milloren l'enfocament.

• Càmera frontal (selfie)

Tenen menys megapíxels, per tant la qualitat fotogràfica és menor.

• Comptabilitza els fotons que capten l'escena.
• La qualitat del sensor és el factor principal que determinarà la resolució i la qualitat de la imatge >> menys soroll, menys, distorsions òptiques, ...

Cal saber que el flash només serveix en distàncies curtes (màx. 2m.) i que hi ha de LED, Xenon...

El més habitual és el de la càmera posterior, que es pot bloquejar o deixar en automàtic per petites correccions en un contrallum.

Existeix també el flash extern.

Els dispositius generalment presenten una aplicació per defecte integrada a la de la càmera.

A vegades si afegim una bona aplicació d'edició podem aconseguir millorar qualitativament les fotografies que hem fet.

Toca la pantalla del mòbil per enfocar en un punt determinat.

Si et resulta imposible enfocar revisa si:

- Estàs massa a prop de l'objecte.

- Manquen detalls suficients que detecti el sensor.

- L'atmòsfera de l'espai està bruta: vapor, fum, ...

Cal allunyar-se, netejar l'òptica, cercar algun detall ...

L'enfocament matricial és el aconsellat en la gran majoria d'ocasions, però en altres situacions, com per exemple de contrallum, convé escollir altres opcions.

• puntual: Mesura la llum al punt indicat.
• centre compensat: equilibra les llums si hi ha molt de contrast segons la zona.

L'app de la càmera ens permet compensar els blancs  depenent de la situació atmosfèrica i l'il·luminació de l'espai, però cal observar que segons l'opció que escollim les tonalitats aniran cap a blau o verd i distorsionen la llum real.

• Llum de dia >> tons més neutres.
• incandescent >> saturació més blavosa.
• ennuvolat >> eleva la saturació i genera grocs i taronges.
• Fluorescent >> compensa el verd amb magentes i cians.

Determina la luminositat.

Es poden compensar les possibles incorreccions augmentant o disminuint l'entrada de llum.

Això serà molt útil en situacions extremes tant de baixa com d'alta il·luminació.

Jugant amb l’enfocament realitzarem fotografies més dinàmiques i creatives.

També podrem controlar la profunditat de camp, controlant la distancia que tenim per davant i per darrera de l’objecte que volem fotografiar, tot i que resulta molt complicat amb el mòbil degut a que els sensor dels mòbils acostumen a enfocar tota la imatge. Només podem controlar totalment l’enfoc, quan enfoquem un objecte que tenim en primer terme i seleccionem detall d'imatge, no infinit.

Cal tenir en compte que

•  a menor nº f = menor profunditat de camp, però més obertura del diafragma= més entrada de llum.
• a major nº f = major profunditat de camp, però menys obertura de diafragma = poca entrada de llum.

Un altre element que ens permet controlar de forma manual és la sensibilitat, l'ISO. Aquest és un aspecte que podem fer servir a l’hora de captar les nostres imatges en situacions de poca llum.

Quan hi ha poca il·luminació, fem servir un ISO més elevat, potser més d’un ISO 400, i pel contrari si tenim molta llum podem fer servir una sensibilitat més baixa.

També hem de tenir en compte que a major sensibilitat, major serà el soroll o gra i el nivell d’aberracions que tindrem a la nostra imatge, disminuint la qualitat d’aquesta.

Permet postposar el dispar a partir dels segons indicats.

• Serveix per donar temps al fotògraf  a aparèixer en escena.
• També s'utilitza per evitar trepidacions al pitjar el botó.

Cal que recordem la regla dels terços, que pot ser una bona base per fer les composicions de qualsevol imatge.

Els punts d'encreuament de les línies són els punts focals naturals per als nostres ulls. Col·loca allà els elements més importants: els elements que desitges que les persones vegin primer.