FILLS D'UNA PANDÈMIA

Per exemple, Munch en aquest quadre que es diu Autoretrat després de la grip espanyola (Galeria Nacional d'Oslo) mostra al mateix pintor convalescent després d'haver passat aquesta terrible grip, amb 55 anys. L'efecte de la malaltia es fa evident i l'autor vol deixar constància amb un aspecte malaltís, assegut en una cadira cobert amb una manteta, a prop del llit. Tot plegat no deixa dubte que ha estat un tràngol difícil de passar reflectit amb molta expressivitat del rostre que no deixa indiferent.

Aquella grip va ser més letal que la mateixa I Guerra Mundial i tenia uns símptomes múltiples semblants a l'actual  COVID-19.

No obstant això, l'autor va escollir uns colors brillants i atractius, amb pinzellades dinàmiques i enèrgiques; però més influït per un estil propi molt cromàtic, que per l'estat d'ànim en el qual es trobava, ja que en les seves obres sempre plasmava les seves obsessions amb molta força visual.

Gustav Klimt, pintor austríac contemporani de Munch, contràriament va ser víctima de l'epidemia de la grip que va posar fi a la seva vida.

En aquest cas no es tractava d'un pintor pessimista, sinó tot el contrari; les seves obres tenen molta intensitat sensual i molta decoració: daurats i elements ornamentals de colors vius que resulten molt atractius i barregen referències d'antigues cultures amb molt de simbolisme.

Els seus quadres sempre han estat molt apreciats i han batut rècords en subhastes d'art d'alt nivell.

A l'esquerra veiem un quadre molt simbòlic que es titula La família on l'autor vol transmetre una visió tranquil·la de l'amor, que uneix de forma completa i dona serenor i pau.

Un remarcable discípul de Klimt va ser Egon Schiele, que també va pintar un quadre ara anomenat La família.

Ell també va ser víctima de la fatídica epidèmia de la grip espanyola, que va quedar plasmada en aquesta obra que podriem qualificar de   p r e m o n i t ò r i a,  on retrata a la seva dona, el seu fill -que encara no havia nascut- i a ell mateix. L'estil és únic i incomfusible, amb figures de carn retorçada i poses incòmodes, sempre poc formals.

És una pintura que transmet una certa melanconia, on destaquen  les seves mirades mig perdudes que enfoquen cap a mons diverents, més encara si coneixem la història: la seva dona va contreure la grip i va morir a l'octubre de 1918, embarassada de sis mesos. Schiele va morir tres dies després i va deixar inacabat el quadre.